La historia de l'Església Evangèlica Baptista de Figueres és "la Crónica d'una supervivència" com l'anomena en David Munies,  antic pastor de l'església i escriptor principal del llibre que es va editar amb motiu del 125 aniversari de la nostra comunitat cap a  l'any 2006.  Ha estat una història de dificultats, de problemes i de moments en que s'ha estat més aprop de tancar les portes que de continuar  celebrant els cultes dominicals. Per això és una història interessant, potser no està plena de moments extraordinaris, però si  d'esforç i fe. És la història d'homes i dones que es van esforçar per ser fidels al Senyor en moments en que tot era difícil i semblava  impossible sortir endavant.  L'església va ser construïda l'any 1881 i això va ser per mitjà del treball unit de tres homes: Érik Lund (missioner suec), Francisco  de Paula Preví (natural de Màlaga) i Ricardo P. Cifre (natural de Catalunya). Lund era natural de Suècia i havia estudiat Teologia en  el Seminari Betel de Estocolm, allà va conèixer a Francisco de Paula Preví que el va convèncer per venir a treballar a Espanya.  Després d'un temps a Galícia van pensar en canviar de lloc ja que allà hi havia missioners dels Germans Plymouth i consideraren  millor anar a un altre lloc on no hi hagués obra evangèlica.   La ciutat de Figueres els va semblar ideal, pel fet que era una població important, oberta a idees liberals i suficientment allunyada  de Barcelona, on ja hi havia algunes esglésies protestants. Van arribar l'any 1878 i aviat van començar a relacionar-se amb la gent  del país, especialment en Preví que per ser espanyol i parlar un castellà fluid era agradat per la gent del lloc ja que l'entenien millor  que a Lund. De tant en tant era convidat a parlar a diferents entitats democràtiques que tot i que no compartien l'interès per les  idees religioses, si que els hi agradava escoltar el discurs de qui tenia la valentia de presentar doctrines diferents a les de la religió  oficial.  L'obra aviat va sofrir un fort gir, ja que la salut d'en Preví era dèbil i el seu ministeri en la nostra terra va ser breu, no més de tres  anys, ja que va morir als 28 anys.  Lund va seguir la feina de missioner, es visitaven els pobles de la comarca de l'Alt Empordà, es va obrir un local per a les reunions  en el carrer Muralla de Figueres i es van repartir molts tractats. Lund va marxar a Suècia per un breu període, deixant l'obra de  Figueres sota la direcció de Ricardo P. Cifré, el qual va organitzar l'església baptista el 1881.  A Figueres hi havia una altra església evangèlica realitzant les seves activitats, era de denominació anglicana i eren coneguts com  "los protestantes" per distingir-los d'ells als baptistes se'ls coneixia més comunament com "los evangelistas". En el local del carrer  Muralla es va continuar l'obra durant alguns anys fins que l'Erik Lund va haver de marxar cap a Barcelona i va deixar com a pastor  de la petita missió al pastor Gabriel Anglada i Terrades, natural de Figueres i amb un dels primers convertits per la feina de Lund i  Preví.  Després d'un temps a Barcelona, Lund va tornar a Figueres i començà una feina pels pobles de la comarca aconseguint al voltant  de cent convertits.  El pastor Anglada va ser cridat per l'església de Barcelona on hi va ser durant un temps, però per culpa de la seva salut va tornar a  Figueres l'any 1917 fent-se càrrec, una altra vegada, del pastorat a la nostra església, poc temps després va passar a la presència  del Senyor, sent el seu enterrament un moment molt especial i en el que tot el poble de Figueres va donar el seu últim adéu al  pastor Anglada.   Al cap d'uns anys difícils per estar sense pastor, l' Església Baptista de Figueres va rebre al seu nou pastor: Don Antonio Muniesa i  Baldrich. El seu ministeri a Figueres va tenir lloc entre els anys 1923 i 1933a. Simultàniament atenia l'església de Figueres amb les  esglésies de l'Escala i l'Estartit, també atenia a grups baptistes en les ciutats franceses de Montpellier, Perpignan i Toulouse.  Per la seva prematura mort, l'any 1934; l'església va passar per moments molt difícils i va estar sense pastor fins l'arribada de  Joaquín Pastor el 1949. Amb l'arribada del nou pastor van arribar nous temps. El seu pastorat va ser un gran èxit, era un  predicador excepcional i la congregació va experimentar els seus anys de major esplendor. En aquells dies l'església estava en el  carrer Pou Artesia i els cultes estaven plens de persones ansioses per escoltar la Paraula de Déu. Però, per desgracia, el seu  servei a Figueres va durar poc, només tres anys, ja que va ser cridat a Sabadell a pastorejar l'església Baptista.  Després de Joaquín Pastor van passar per l'Església de Figueres altres servents de Déu com Enrique López (1952-1954); Miguel  Gómez (1955-1961) en el pastorat del cual es va construir el nou temple de l'Església al Carrer Mestre Falla 10, que va ser  inaugurat l'any 1962. Poc després va ser convidat com a pastor a D. David Muniesa, fill d'Antonio Muniesa i pastor entre els anys  1962 i 1969. Després de David Muniesa van servir a Figueres Joaquín Bellostas i David Quinana Johera (1984-1990).  Aquests últims van ser temps molt difícils per a la nostra església. Davant el creixement de la laïcitat en el nostre país i que molts  dels creients buscaven feina en altres llocs, l'església va anar perdent molta assistència quedant en els temps del pastor Quintana  només 16 membres, amb cultes de 25 assistents.  Després de marxar de Figueres va arribar el pastor Eleazar Martínez, recent graduat del Seminario Teológico Bautista Español, i es  va trobar amb una església desmoralitzada i sense gairebé assistents. Va arribar l'estiu de 1991 i va començar el seu ministeri que  dura fins avui.  Es preciós dir que se li va poder pagar un sou gracies a que la U.E.B.E (Unión Evangélica Bautista Española) i la U.E.B.C (Unió  d'Esglésies Baptistes de Catalunya) van estar durant uns anys enviant una ajuda econòmica que va ajudar a les ofrenes de  l'església.  Els principis van ser molt durs, el pastor Martínez i la seva dona intentaven organitzar activitats, però era molt difícil fer impacte a la  ciutat quan es contava amb tan poca gent. Però poc a poc Déu va anar ajudant al seu poble, i va començar a arribar gent  traslladada per la feina, algunes conversions i també alguns germans traslladats d'altres esglésies. Això va fer que l'església  tingués uns altres ànims i comencés a anar creixent.  L'any 1983  va passar un fet verdaderament extraordinari en la història de l'església. A Figueres es reunien des de feia alguns anys  una Assemblea de Germans i el pastor d'aquests li va dir al pastor Martínez que a la seva església havien començat a orar per la  unificació de les dos esglésies i nosaltres també vam començar a orar en aquest sentit. En el més d'octubre de l'any 1984  l'Església de Figueres va començar una experiència per la que pocs apostaven, la unió de dos esglésies en una. Per molts això era  molt difícil de realitzar, però que fins a dia d'avui ha estat una benedicció enorme per als dos grups.  Vam començar una experiència d'unitat, després d'un any d'orar sobre el projecte i de reunions unides es va formalitzar legalment  la unió de les esglésies. No només es van produir els problemes profetitzats per alguns, sinó que, per el contrari, l'església de  sobte va experimentar un gran goig i un gran creixement. De ser dos grupets d'entre 30-40 persones vam passar a ser un grup  mitja de 80-90 persones amb les que es va començar a treballar en diversos ministeris, cosa que fins aquell moment era  impossible. Es van començar reunions de joves, un culte d'oració en el poble de Roses, on vivien uns 10-15 membres de l'església,  i altres coses que van anar-se organitzant poc a poc.  L'any 2006 l'església va tenir el gran goig de complir 125 anys. Es va organitzar tot un projecte especial que va tenir com  esdeveniments més importants els següents: una exposició fotogràfica de la història de l'església, una exposició de Bíblies, una  sèrie de concerts del cor gospel de la Central Baptits Church de Nova York i un culte central amb el que vam contar amb l'alcalde  de Figueres, i tota la representació de la nostra Unió.  Poc temps després vam veure, amb gran goig, que el nostre temple s'havia quedat petit. Era un local construït al estil antic amb  sostres molt alts i bancs de fusta que tenia una capacitat d'unes cent persones. Però cap a l'any 2007 estàvem reunint casi 120  assistents, amb tota claredat s'havia de alguna cosa. Especialment el problema augmentava els dies de cultes especials o de  festes de Nadal. Vam començar cultes per les tardes intentant fer dos grups, però no va ser la solució. Per fi es va exposar la idea  a l'església de fer obres per augmentar la capacitat del temple. I l'església es va llançar en una aventura econòmica i espiritual en  la qual encara hi som ficats.   L'any 2008 es van començar les obres que havien de canviar l'interior del nostre local. En l'actualitat contem amb una sala de  reunions amb capacitat de 200 persones i un primer pis amb classes per l'Escola Dominical, una cuina, una guarderia i el despatx  del pastor.  Confiem que Déu seguirà subjectant l'obra, en aquest moment estem immersos en un pla missioner, la nostra meta és arribar a tots  els pobles de l'Alt Empordà amb el missatge de l'Evangeli i per això estem organitzant tota l'església amb aquesta missió. A més  altres ministeris s'estan formant i fent que un gran nombre de germans col·laborin en el creixement del Regne de Déu en la nostra  ciutat i en la nostra comarca.  Història