I. L’ABSOLUTA SOBERANIA DE JESÚS  Aquest és el principi suprem en tota l’experiència cristiana. Envolta als creients totalment i té un domini sobre qualsevol altre  aspecte de la fe i de la pràctica. Jesús és l’únic que ha rebut l’autoritat de Déu Pare i ha estat envoltat de sobirania, tant en el  cel com en la terra. Per això té la preeminència absoluta sobre tota creació. No hi ha cap altre nom donat als homes. Jesús  és el Senyor.  II. LA SANTA BÍBLIA, ÚNICA REGLA DE FE I PRÀCTICA  Admetent a Jesús com el Senyor i Mestre, és necessari tenir la millor informació en quant a la Seva voluntat expressiva per  arribar a ser bons súbdits del Seu regne. Cada creient creix en gràcia a mesura que creix en coneixement de Jesús. en la  Paraula de Déu troba la font inesgotable d’inspiració cristiana. És amb ella on examina la seva consciència i on forja el seu  caràcter i la seva personalitat.  III. ÉNFASIS EN L’INDIVIDU  La Paraula de Déu treu l’individu de tota connexió humana i el posa en relació directa amb Déu per mitjà de Jesús, per  després tornar-lo als seus respectius sobre la terra, sant i útil. L’Estat, esglésies, institucions o persones, per respectables  que siguin han de posar-se a un costat perquè l’ànima acudeixi directament a la crida de Déu. El Cristianisme, en la seva  pura concepció, és la realització de la vida espiritual d’un individu per mitjà de la fe personal en Jesús, el seu únic i   suficient Salvador.  IV. EL DRET AL LLIURE EXAMEN  Aquest és el camí adequat perquè els creient creixin i siguin responsables. La Santa Bíblia és per al poble i aquest pot i ha  d’entendre-la. La promesa de l’Esperit Sant que guia a tota la veritat i recorda les paraules de Jesús, esta vigent, no per uns  quants, no per una classe de gent, sinó per a totes les criatures de la Terra. Déu no fa excepcions.  V. ADMINISTRACIÓ ECLESIÀSTICA CONGREGACIONAL  Des del punt de vista espiritual, tots els membres d’una església tenen privilegis, drets i obligacions. L’exercici de govern per  la congregació exigeix, per la seva naturalesa, coneixement i saviesa. No és cristià per l’administració d’una església en la  ignorància sinó en el saber. En l’església, els creients són els que governen, per tant és necessari que aquests es formin i  s’exercitin, posant els seus dons als peus de Jesús, l’únic que els pot ajudar en les necessitats de govern i d’existència.  VI. SEPARACIÓ D’ESGLÉSIA I ESTAT  L’església de Jesús no necessita el sosteniment del poder civil. Tota intervenció en aquest sentit no és protecció sinó un  entrebanc per als fins cristians. Tal cosa crea professants però no creients. Només les metes aconseguides per l’evangeli i  l’amor de Jesús tenen la benedicció de Déu. L’església ha de ser sustentada i projectada per homes i dones que prioritzat  Jesús a les seves vides sense compromís.  VII. RESPECTE A L’AUTORITAT CIVIL  Els baptistes espanyols són conscients del respecte i l’obediència deguts a les autoritats de la nació. Aquest acatament és  compatible amb la fe i principis proclamats. Entenen que han de donar a Déu el que és de Déu i al César el que és del César.  VIII. LLIBERTAT RELIGIOSA  Desitgem i promovem per a tots els homes la completa llibertat religiosa. Estimarem que la tolerància religiosa és pura  concessió de governant, però que la llibertat religiosa és el do de Déu a l’home. És el seu dret més elevat i ha de ser  respectat. La nostra actitud, en relació amb la llibertat religiosa, com a ciutadans i cristians, és una actitud conseqüent,  edificant i digna.  IX. MAJORDOMIA CRISTIANA  Les esglésies han de ser mantingudes per els seus propis membres. L’entrega generosa i joiosa dels delmes i ofrenes com a  part del culte a Déu és reconèixer la sobirania del Creador sobre les seves vides. “De Déu i la Terra i la seva plenitud, el món i  el que en ell habiten”; per tant, cada creient ha de ser un majordom intel·ligent de quant és i té. Els cristians estan cridats a  donar comptes de la seva majordomia a Déu, el qual és l’amo absolut de tot.  X. EVANGELITZACIÓ DEL MÓN  Cada creient i cada església ha de prendre la responsabilitat de proclamar la salvació per Jesús en el món com si fos l’únic  creient o l’única església per fer-ho. Rebutgem el proselitisme, és a dir, aconseguir adeptes per coacció de consciències. Ens  sentim deutors d’evangelitzar, això és, portar el coneixement de Jesús a tota criatura. Això ho fem sempre, en tot moment i en  tot lloc per la paraula i la conducta de la vida cristiana. Començant per la família, seguint per el veïnat, a la ciutat, a la pàtria i  a la resta del món.  XI. AUTONOMIA I INDEPENDÈNCIA DE LES ESGLÉSIES  Les esglésies baptistes són locals i autònomes, mantenint-se en si mateixes i expressant-se en si mateixes. Ninguna està per  sobre ni per sota de qualsevol altra. Tot i així, per aconseguir els objectius institucionals i promoure l’obra missionera,  desenvolupem la interdependència de les esglésies. Units fraternalment i oferint cada església la seva cooperació voluntària,  s’aconsegueixen els objectius proposats a través dels organismes creats per l’associació de les esglésies en els plans  regionals, nacionals y mundials.  XII. UN CULTE ESPIRITUAL I SENZILL  Celebrem el culte a Déu en harmonia amb la senzillesa que es desprèn del Nou Testament procurant, dintre d’aquesta  senzillesa, aconseguir vitalitat, reverència, dignitat i unitat en benefici del màxim aprofitament espiritual i d’una experiència  real en el culte cristià.  XIII. COMUNICACIÓ CRISTIANA  Ens sentim feliços de viure en harmonia amb els germans d’altres confessions cristianes. Procurem cultivar amb ells un  gloriosa i cristiana amistat. La unió espiritual i comunicació fraternal de tots els verdaders creients en Crist es ja una veritat.  Aquesta unió i aquesta comunicació és més íntima i persistent que la que resulta de totes les fórmules i combinacions  eclesiàstiques. Ens sentim germans de tot aquell que accepta en la seva vida a Jesús com a Senyor i Salvador.  Principis baptistes